Categories de programari lliure i no lliure

[imatge d'un nyu (GNU) filosòfic][ Alemany | Anglès | Castellà | Català | Francès | Indonesi | Italià | Japonès | Polonès | Rus ]

Aqui teniu un glossari de diverses categories de programari que sovint s'esmenten a les discussions sobre programari lliure. Expliquen quines categories se solapen o formen part d'altres categories.

Altres documents | ``Programari lliure'' | ``Programari de codi obert'' | ``Programari de domini públic'' | ``Programari amb copyleft'' | ``Programari lliure sense copyleft'' | ``Programari cobert amb la GPL'' | ``El sistema GNU'' | ``Programes GNU'' | ``Programari GNU'' | ``Programari semilliure '' | ``Programari privatiu'' | ``Shareware'' | ``Freeware'' | ``Programari comercial'' | Altres documents

Noteu també mots que confonen i que hauríeu d'evitar.

 

 [diagrama dels differents tipus de programari] Aquest diagrama de Chao-Kuei il·lustra les diferents categories de progamari. És disponible en fitxer XFig, as a fitxer JPEG (23k) i en imatge PNG (7k) ampliada al 150%.

Programari lliure
Programari lliure és aquell programari que ve amb el permís per a utilitzar-lo, copiar-lo i distribuir-lo, tant si és literalment com si és modificat. lliure o de pagament. Més concretament, vol dir que el codi font ha de ser disponible: "Si no és font, no es programari". Aquesta és la versió simplificada; definició detallada.

Disposem també d'una llista de traduccions del terme "programari lliure" en diversos idiomes.

Si el programa és gratuït, llavors pot ser potencialment inclòs en un sistema operatiu lliure, com per exemple el GNU, o en sistemes GNU/Linux.gratuïts.

Hi ha diferents maneres de fer un programa lliure, moltes qüestions de detall, que poden ser escollides de més d'una manera i tot i així fer que el programa sigui lliure. Algunes de les possibles variacions es descriuen més avall.

El programari lliure és una qüestió de drets i llibertats, no de preu. Les empreses de programari privatiu sovint utilitzen el terme "programari lliure" per referir-se només al preu. Alguns cops volen donar a entendre que obtindreu una còpia del fitxer binari sense cap tipus de cost: alguns cops volen dir que una còpia és inclosa a l'ordinador que compreu. Però això no té res a veure amb el que entenem al projecte GNU com a programari lliure.

Donada aquesta confusió potencial, quan una empresa de programari diu que el producte és programari lliure hauríeu de consultar els termes de distribució per veure si els usuaris realment tenen tots els drets que el programari lliure els dóna. Alguns cops realment és programari lliure; d'altres no.

Molts idiomes tenen dos mots diferents per referir-se al mot anglès "free". Per exemple, en català "free" pot traduir-se com "lliure", però també com a "gratuït". L'anglès té també el mot "gratis", que només fa referència al preu, però no un adjectiu que només es refereixi a la llibertat com al català ho fa "lliure". Això és desafortunat, perquè un mot com aquest ens seria molt útil en aquest context.

El programari lliure és sovint més fiable que el programari que no ho és.

Programari de codi obert
El terme ``programari de codi obert''  és emprat per alguns per a referir-se més o menys al mateix que nosaltres entenem com a programari lliure.

Ens estimem més el terme``programari lliure''; doneu un cop d'ull a l'enllaç si voleu conéixer les raons.

Programari de domini públic
El programari de domini públic és programari que no té copyright. És un cas especial del  programari lliure sense copyleft, cosa que pot implicar que algunes còpies o versions modificades poden deixar de ser lliures.

Alguns cops s'utilitza el terme "domini públic" en un sentit ambigu per a voler dir que és ``lliure'' o ``de franc.'' Malgrat això , ``domini públic'' és un terme legal term que vol dir precisament "sense copyright". Per raons de claretat, recomanem utilitzar "domini públic" per aquest significat només i utilitzar altres termes per anomenar als altres significats.

Programari amb copyleft
Programari amb copyleft és programari lliure amb termes de distribució que no permeten als redistribuidors afegir restriccions addicionals quan redistribueixen o modifiquen el programari. Això vol dir que cada còpia del programari, fins i tot si s'ha modificat, ha de ser programari lliure.

Al projecte GNU fem un copyleft de gairebé tot el programari que escrivim, perquè el nostre objectiu és donar a tots els usuaris les llibertats implicades pel terme "programari lliure". Vegeu copyleft  per a una explicació més detallada de com funciona el copyleft i perquè el fem servir.

El copyleft és un concepte general. Per a fer un copyleft d'un programa heu d'utilitzar un conjunt específic de termes de distribució. Aquí hi ha moltes maneres possibles d'escriure termes de distribució amb copyleft.

Programari lliure sense copyleft
El programari lliure sense copyleft ve amb el permís de l'autor per a modificar-lo i redistribuir-lo, però també amb el permís per afegir-hi restriccions addicionals.

Si un programa és lliure però sense copyleft, llavors algunes còpies o versions modificades poden no ser del tot lliures. Una empresa de programari pot compilar el programa, amb o sense modificacions, i distribuir el fitxer executable com un producte de programari privatiu.

El sistema X Window  il·lustra aquest fet. El X Consortium va distribuir el X11 amb termes que el feien un programari sense copyleft. Si voleu, podeu obtenir una còpia que té aquests termes de distribució i és lliure. Però també hi ha versions no lliures, i existeixen al mercat estacions de treball i targetes gràfiques per a PC per a les quals només funcionen les versions no lliures. Si utilitzeu aqust tipus de maquinari, X11 no és programari lliure.

Programari cobert per la GPL
La GNU GPL (Llicència pública general) (20.000 caràcters) és un conjunt específic de termes de distribució per fer un copyleft a un programa. El Projecte GNU la utilitza com a termes de distribució per a la majoria del programari GNU.

El sistema GNU
El sistema GNU és un sistema operatiu complet lliure a l'estil de Unix.

Un sistema operatiu a l'estil de Unix consisteix en molts programes. Hem estat acumulant components per a aquest sistema des del 1984; la primera versió de prova d'un "sistema GNU complet" fou el 1996. Esperem que en un any o una mica més el sistema estigui prou madur com per a recomanar-lo als usuaris ordinaris.

El sistema GNU inclou tot el programari GNU, a més d'altres paquets que no són programari GNU, com el sistema X Window o TeX.

Donat que el propòsit del GNU és de ser lliure, cada component individual del sistema GNU ha de ser programari lliure. No cal però que tots ells tinguin el copyleft. Tot tipus de programari lliure pot ser inclòs des del punt de vista legal i ajuda a assolir els objectius tècnics. Podem i utilitzem programari lliure sense copyleft, com per exemple el sistema X Window.

Programes GNU
Dir ``Programes GNU '' és equivalent a dir programari GNU. El programa nothifixis és un programa GNU i és també programari GNU.

Programari GNU
Programari GNU és aquell programari que ha estat distribuït sota els auspicis del Projecte GNU. La majoria del programari GNU té copyleft, però no tots el tenen. Malgrat això tot el programari GNU és i ha de sere programari lliure.

Si un programa forma part del programari GNU, també l'anomanem programa GNU.

Un bon nombre de programari GNU és escrit per membres de la Free Software Foundation, però la majoria de programari GNU és el resultat de la contribució de molts voluntaris. Alguns d'aquests programes tenen el copyright de la Free Software Foundation, i alguns tenen el dels voluntaris que els van escriure.

Programari semilliure
Programari semilliure és aquell programari que no és lliure, però ve amb el permís d'ús, còpia, distribució i modificació (incloent-hi el dret a distribuir versions modificades) si es fa per a usos no comercials. El PGP és un exemple de programa semilliure.

El programari semilliure és molt millor que el programari privatiu, però encara planteja problemes pràctics, i per tant no el podem utilitzar en un sistema operatiu lliure.

Les restriccions de copyleft estan dissenyades per a protegir els drets fonamentals de tots els usuaris. Per nosaltres l'única justificació d'una restricció de tipus substantiu per a utilitzar un programa és prevenir que altres imposin altres restriccions. El programari semilliure conté restriccions addicionals, normalment motivades per objectius purament d'interès propi.

És impossible incloure programari semilliure en un sistema operatiu lliure. Això és deu a què els termes de distribució del sistema opertaiu lliure en conjunt són la conjunció dels termes de distribució dels programes que formen part d'ell. Si afegim un programa semilliure el sistema operatiu esdevé semilliure. Hi ha dues raons per les quals no volem que això passi:

La Free Software Foundation és no comercial en si mateixa, i per tant podríem legalment utilitzar un programa semilliure de manera interna. Però no ho fem, perquè això podria dinamitar els nostres esforços per a obtenir un programa que també podríem incloure al GNU.

Si hi ha una tasca a la que li calgui un programa, llavors fins que no tinguem un programa lliure per a fer-la hi haurà una mancarça al sistema GNU. Hem d'explicar als voluntaris: "No tenim encara un programa per a fer aquesta tasca amb GNU, per la qual cosa ens agradaria que n'escrivíssiu un". Si nosaltres mateixos utilitzéssim un programa semilliure per a fer la tasca perdríem tota força moral i a més es perdrien els incentius per part nostra i per part dels nostres seguidors a escriure un programa de substitució lliure. És per això que seguim aquesta política de no-utilització de programari semilliure.

Programari privatiu
El programari privatiu és aquell programari que no és lliure ni semilliure. El seu ús, redistribució o modificació és prohibit, o conté restriccions tals que impedeixen fer-ho de manera lliure.

La Free Software Foundation segueix la regla de no instal·lar cap tipus de programari de caràcter privatiu en els nostres ordinadors amb l'excepció temporal d'aquells l'objectiu dels quals sigui aconseguir una versió lliure que substitueixi la propietària. Fora d'això pensem que no hi ha cap possible excusa per a instal·lar un programa de tipus privatiu.

Per exemple, vam sentir-nos justificats a instal·lar Unix al nostre ordinador als anys 80 perquè el feiem servir per a escriure una versió de substitució. Actualment no podem aplicar aquest principi pel fet de comptar ja amb sistemes operatius de tipus lliures, i per tant, a cada nou ordinador que instal·lem només s'executen sistemes operatius de caràcter lliure.

No insistim als usuaris de GNU a seguir aquesta regla. És una regla que la vem crear per aplicar-nos-la nosaltres mateixos. Però esperem que us decidiu a continuar-la també.

Freeware
El terme``freeware'' no disposa d'una definició acceptada unànimement, però és utilitzat normalment per a referir-se a aquells programes pels quals es permet la redistribució però no la modificació (i per als quals el codi font no és disponible). Aquests paquets no són programari lliure, i us demanem per tant que no feu servir el mot de freeware per a referir-vos al programari lliure.

Shareware
El shareware és programari que du el permís de redistribució, però que adverteix a tothom que l'ús continuat de la còpia rebuda implica el pagament d'una llicència d'ús.

El shareware no és programari lliure; fins i tot no és ni semilliure. Hi ha dues raons per les quals no ho és:

Programari comercial
El programari comercial és aquell programari que ha estat desenvolupat per empreses amb l'objectiu de fer diners mitjançant l'ús del programari. ``Comercial'' i ``privatiu'' no són el mateix. La majoria de programari comercial és privatiu, però hi ha programari comercial que és lliure, i hi ha programari no-comercial que no és lliure.

Per exemple, el GNU Ada es distribueix sempre sota els termes de la GPL GNU, i totes les còpies són programari lliure, però els seus desenvolupadors venen contractes de suport. Qua els seus comercials parlen amb clients potencials, alguns cops els clients diuen: "ens sentiríem més segurs amb un compilador comercial". La resposta dels comercials és: "GNU Ada és un compilador comercial, però alhora és lliure".

Pel Projecte GNU l'èmfasi és un altre: el que de debò és important és que el GNU Ada sigui programari lliure; si és o no comercial no és un tema crític. Malgrat això, el desenvolupament addicional del GNU Ada resultant de ser comercial és clarament beneficiós.

Si us plau ajudeu a difondre que és possible l'existència de programari comercial lliure. Podeu fer-ho evitant referir-vos a "comercial" quan voleu dir "privatiu".


Altres documents


Torna a la pàgina principal del GNU.

Envieu si us plau les vostres preguntes i comentaris sobre la FSF i la GNU a l'adreça gnu@gnu.org. També hi ha altres vies de contactar amb la FSF.

Envieu si us plau els vostres comentaris d'aquestes pàgines web a l'adreça webmasters@gnu.org. Per altres qüestions, envieu-los a l'adreça gnu@gnu.org.

Copyright (C) 1996, 1997, 1998 Free Software Foundation, Inc., 51 Franklin St - Fifth Floor, Boston, MA 02110, USA

La còpia i distribució literals d'aquest article està autoritzada en qualsevol medi, sempre que aquesta nota sigui visible.


Translation Coordination: <lmiguel@gnu.org>

Traduït: 24 d'abril del  2000 David
Darrera revisió: 9 de setembre del  2001 David

$Date: 2005/05/05 19:37:13 $ $Author: novalis $